Quan una política no pot prometre solucions, sempre pot prometre culpables. És una fórmula antiga, efectiva i molt perillosa: agafar una por, posar-li un rostre i convèncer-nos que els nostres problemes tenen l’origen en algú altre. Quan la sanitat no funciona com hauria de fer-ho, s’assenyala la immigració. Quan les escoles necessiten més recursos, també. Quan l’habitatge esdevé inaccessible, la mirada torna a dirigir-se cap als de fora. Una explicació simple per a problemes que mai no ho són. Preguntar per què falten metges, per què una família no pot pagar el lloguer o per què els serveis públics necessiten…
Autor: Alesia
Vinaròs és mediterrani. I el Mediterrani sempre ha sigut trobada, intercanvi, arribada i partida. Per això, ser vinarossenc no hauria de dependre d’on has nascut, de quin és el teu cognom o de quantes generacions fa que la teua família viu aquí. És vinarossenc qui estima Vinaròs, qui el respecta, qui participa de la seua vida i qui ajuda a construir-lo cada dia. Som un poble on han de cabre totes les identitats. Les persones que creuen i les que no creuen. Les diferents religions. Totes les maneres d’estimar. Les diferents formes de pensar. Les ideologies diverses. Les llengües, els…
Sembla que alguns ja han decidit que el partit està guanyat. Ǫue la dreta i l’extrema dreta ja han aconseguit imposar el seu relat i que només falta esperar per recollir els fruits d’anys intentant posar en dubte tot allò que representa el progrés. I el pitjor és que, moltes vegades, sembla que nosaltres mateixos els ho estem posant fàcil. Només cal mirar qualsevol mitjà de comunicació, escoltar alguns debats o donar una volta per les xarxes socials per adonar-se que hi ha discursos que tenen molt més espai que altres. Discursos que no busquen construir ni aportar solucions, sinó…
Sra. Alcaldesa: Aquesta carta l’hauria d’haver escrita Pepe. I potser per això em resulta tan difícil començar. Durant anys, Pepe va tindre el costum —per a alguns incòmode, per a altres admirable i, per als qui el coneixíem, simplement molt seu— d’adreçar-se a vosté i a aquells que governaven la nostra ciutat quan considerava que alguna cosa havia de ser dita. Pepe creia en les paraules. I molt. Potser massa per als temps que corren. Per això avui me permetré escriure-li una carta que ell ja no pot escriure. I ho faré en castellà, com ho hauria fet ell, encara…
Avui és un dia molt trist per a la família socialista i per a tot Vinaròs. Ens ha deixat José Manuel Palacios, president de la nostra executiva local i una figura clau per a entendre la història recent i la política del nostre municipi. José Manuel va ser un servidor públic exemplar. Des dels inicits de la democràcia va dedicar dues dècades de la seua vida com a regidor de l’Ajuntament de Vinaròs (1979-1999), assumint amb responsabilitat el Primer tinent d’Alcalde durant dotze anys i representant el nostre poble a la Diputació Provincial, on va arribar a ser Vicepresident 1r.…
Cada estiu tornem a mirar el mapa amb preocupació. Però la veritat és que això ja no va de mapes ni de xifres. Quan hi ha un incendi, el que es crema no són només hectàrees: són camins que coneixem, muntanyes que hem xafat i pobles que sentim com a propis. Ho hem viscut fa res amb l’incendi de Vall d’Uxò que s’ha cebat en Artana i altres molts pobles de la província. I que ha despertat tota un moviment de preocupació i empatia vers aquelles persones que veien com tot el que s’estimen s’esborra en hores. Ens hem acostumat…
Fa uns dies, a la nostra ciutat vam tindre una visita molt especial per a nosaltres els socialistes i per a tota la ciutadania; vam rebre la Ministra de Ciència, Innovació i Universitats i Secretària General del PSPV Diana Morant. La nostra Secretària General va visitar la reforma de l’antiga nacional 340, on va donar importància a les inversions que el govern central fa al nostre territori, en aquest cas 20 milions d’euros per a Vinaròs. També va explicar les polítiques de Pérez Llorca que no beneficien a tota la ciutadania, només a ells, al PP, per la seua necessitat…
Els docents de la comunitat educativa del País Valencià encapçalen ja la quarta setmana consecutiva de vaga indefinida. No estem davant d’un simple conflicte laboral. El que hi ha damunt la taula afecta directament el funcionament dels centres educatius, la qualitat de l’ensenyament i l’atenció que rep l’alumnat. Per això, les mobilitzacions del professorat valencià mereixen una reflexió. Les reivindicacions plantejades van molt més enllà d’una qüestió salarial. El professorat reclama més plantilles, una reducció de les ràtios, menys càrrega burocràtica, recursos suficients, infraestructures dignes, una climatització adequada dels centres i una planificació educativa coherent i estable. És a dir,…